| 
Es deia Lluís
Resumen en catalán de "Chamábase Luis"
Es deia Lluís. Un picapedrer n'ha gravat el nom a la pedra grisa
que cobreix el seu n ínxo 1, un deIs que I'Ajuntament cede ix
per deu anys als qui no tenen sepultura propia. És el darrer
regal de la seva mareo La inscripció més senzilla costa
quaranta mil pessetes, per aixo hi ha tantes lloses sense nom en aquesta
part del cementiri.
Tenia trenta anys. Era vidu, amb dos fills, un de tretze anys i un de
vuit. Drogoaddicte des que en tenia vint. Vivia sense treballar, a costa
de 2a família i del que treia de rampinyar el que podia. Era
alt, more, d'u22s verds i ben plantat. El petit de quatre germans, fills
d'una família modesta.
Tots els qui van seguir de prop la seva trajectoria vitalli havien desitjat
la mort. Tots, alllarg d'aquests darrers anys, havien dit alguna vegada:
Tant de bo es mori aviat! Ara ja és mort. Ara en queden només
els records i la tristesa, barrejats amb la sensació d'alleujament
de qui ha acabat una lluita esgotadora i inútil.
La seva vida ha acabat, pero la seva historia continua íntimament
unida a altres histories que van comenr;ar abans que ell naixés
i que continuaran després de la seva mort. Va ser aquesta trama
de vides el que vaig voler recollir en aquestes pagines que avui completo,
d'una manera simbolica, el mateix dia que el picapedrer ha gravat el
seu nom al nínxol gris del cementiri. Només el temps dira
si les paraules són més duradores que la pedra.
|
